LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

esta dividida en dues, la primera revolució industrial, i la segona. La primera revolució industrial, va sorgir a Gran Bretanya a mitjans del segle XVIII i va ser una sèrie de canvis econòmics i socials que van modificar la societat europea.

Aquest conjunt de canvis van ser: el creixement de la societat, l’expansió de l’agricultura i l’aparició d’una nova mentalitat econòmica.

Venien d’una època en que la mortalitat era molt alta ja que va haver-hi moltes epidèmies com la pesta, el nivell d’higiene era molt baix, i havia molt mala alimentació, etc. Però tot i això, amb el pas del temps, va canviar: va augmentar la població gràcies a diferents factors com la millora en el camp de la higiene, van aparèixer les primeres vacunes, entre altres coses

Tot això, va fer que augmentés la natalitat, i com una reacció en cadena, el fet que hi hagués més persones va provocar que hi hagués

Sobretot va augmentar la productivitat d’aliments, per això, els canvis econòmics van començar en el sector primari.

Es van millorar les tècniques agrícoles:

El guaret, que era una manera de conrear que consistia en deixar mig camp sense conrear el van canviar per la rotació continua de conreus, cada any es canviava el producte conreat en el camp així les terres no s’esgotaven tant ràpidament.

Es va millorar el sistema de regatge, van aparèixer noves eines i màquines i adobs químics que van permetre l’augment de la producció.

Va millorar molt el capital dels pagesos i van invertir en altres negocis con la indústria o la borsa.

Es va produir un èxode rural perquè amb la mecanització sobrava mà d’obra al camp molta gent va anar viure a les ciutats.

Com que els productes eren més barats i de més qualitat, va començar a haver competència i la societat es va convertir en una societat capitalista, quan més diners tens més poderós i important ets, i Adam Smith va crear la llei de la oferta i la demanda en la que deia que la economia d’un país es podia regular per si sola, quan més oferta menys demanda i quan menys oferta més demanda.

Com ja he dit abans la revolució industrial va sorgir a Gran Bretanya i més tard es va estendre per tota Europa.

En els petits tallers, els artesans feien la feina manualment i només s’ajudaven d’algunes eines, però al 1769 tot va canviar perquè James Watt va crear la màquina de vapor i es van començar a crear les primeres fabriques.

La màquina de vapor el que feia era crear vapor d'aigua. aquest vapor, passava a un altre lloc de la màquina i movia un pistó. Amb el moviment del pistó el que s'aconseguia era moure un balancí, que feia que la roda girés.


En les fabriques hi havia màquines i cada persona estava especialitzada en una única tasca, això va fer que augmentes la producció i que baixessin el preu dels productes.

Van destacar sobretot dos sectors: el tèxtil el siderúrgic.

El tèxtil va destacar amb el cotó ja que era un producte molt barat i fàcil d’utilitzar amb els telers mecànics.

El siderúrgic va destacar gràcies al canvi de carbó vegetal al mineral, produïa grans quantitats de ferro i com que era el material que s’utilitzava per fer eines i maquines era molt comprat.

A finals del segle XIX va començar la segona revolució industrial. la industria de Gran Bretanya, que utilitzava com a combustible el vapor i el carbó, va anar perden importància perquè poc a poc van anar trobant fonts d’energia que anaven millor que el carbó, els que més es van utilitzar van ser l’electricitat i el petroli. Aquests combustibles es van donar sobretot a EEUU i a Alemanya, on van haver les industries modernes més importants.

Com que els interessava era augmentar la producció, es van posar en pràctica nous sistemes de producció. Entre aquests els que van agafar més importància van ser el  taylorisme, que consistia en dividir el treball entre els treballadors. Cada treballador feia la seva tasca durant un període de temps i cobrava el seu salari. També va ser important la producció en sèrie, en aquest sistema el que feien era un sèrie de cadena entre les persones i cada una feia una tasca del producte. Així el que van aconseguir va ser més producció a millor preu.

A part dels sistemes de producció també es van crear diferents formes de concentració entre elles, les més importants van ser el càrtel, el holding i el trust.

El càrtel, que eren un conjunt d’empreses del mateix sector que es col·locaven en un mateix lloc per controlar la producció i compartir els beneficis. El holding, era quan una empresa gran construïa diferents empreses petites que cooperaven entre elles. El trust, eren una sèrie d’empreses que s’unien per cobrir totes les etapes d’un producte i eliminar la competència.

Finalment, mentre que en la primera revolució industrial els sector que més importància tenien era el tèxtil i el siderúrgic, en la segona revolució industrial va agafar més importància la indústria elèctrica i la química.

La indústria elèctrica va ser important perquè es va utilitzar la electricitat per moure màquines i va fer possible el desenvolupament dels nous mitjans de transports i de comunicació.

I la indústria química, es van utilitzar primeres matèries per crear nous productes.

Ara la meva companya parlarà sobre els inicis de la industria tèxtil a Olesa.

INICIS DE L’INDUSTRIA TÈXTIL A OLESA

A finals del segle XVIII comença la crisi de l’industria llanera tradicional ja que comencen a mecanitzar-se parts del procés d’elaboració. Aquest petit avenç va portar grans beneficis, ja que la producció era més rapida i no és necessitava tanta gent per fer una feina, d’aquesta manera els productes podien tenir un preu més baix i  adaptar-se millor a l’oferta i la demanda.

El poble i els empresaris al principi es van mostrar reacis a acceptar aquests nous avenços i seguien defensant l’artesania i una estructura empresarial de tipus familiar. Sobre tot el sector tèxtil ja que era el més potent aquí a Olesa i tenia una mentalitat molt conservadora. Durant el segle XIX l’artesania va anar desapareixent i donant lloc a la primera industrialització del Baix Llobregat nord. En la primera meitat del segle XIX es va fundar Vilapou que va ser la primera gran indústria tèxtil i va conseguir donar una petita empenta al sector, com totes les fàbriques que es van instalar en aquella època funcionava amb la força hidràulica, ja que el carbó tenia un preu molt elevat perquè venia d’Anglaterra. Més endevant al 1846 es va fundar la Colònia Sedó, molts olesans anaven a treballar allà tot i que no formava part del treme d’Olesa.

Olesa va ser un poble important en quant a la industrialització, però va trigar un temps en posar-se en marxa ja que no tenia una bona xarxa de comunicacions i havia quedat sempre molt aïllat de les poblacions veïnes, però la cosa va millorar arrel de que es fundés el Balneari de la Puda, això va portar a Olesa un gran nombre de visitants i es van fer carreteres per arribar-hi; a més l'any 1915, amb la inauguració del pont que uneix Olesa amb la carretera d'Esparreguera, va aconseguir sortir del seu aïllament. Y posteriorment es va fer el ferrocarril de Martorell i l’estació a Olesa.

Balneari de la Puda actualment (el balneari es va tancar i va ser avandonat)

Ferrocarril de Martorell en els seus inicis

Per una banda tenia el riu Llobregat que va permetre a les fàbriques aprofiatar l’energia hidràulica i a l’hora llençar les deixalles, en general totes les fàbriques de la època complien aquesta caracteística per posar un exemple que tots coneixem podríem parlar de la fàbrica de la Colònia Sedó. Tot i que més endavant la cercania al riu no va ser nescesaria ja que es va començar a fer servir l’electricitat.

 

mecanisme d'aprofitament d'aigua de la Colònia Sedó

Un altre factor positu en la industrialització és que Barcelona estitgués a prop d’Olesa ja que era un dels centres industrials i comercials més importants de Catalunya. A més hem de tenir en compte que Olesa no era com altres polbles que començaven de zero en la industria tèxtil ja que desde mitjans del segle XV disposava d’un gremi de paraires especialitzats en la producció de textits de llana que comercialitzava amb la ciutat capital.

fotografia on s'indica la proximitat de Barcelona

Per acabar un altre motiu per el qual Olesa i tots a tots els pobles rurals de la zona van ser industrialitzats és que a Barcelona els gremis tenien molta força economicosocial i els feien pagar molts impostos així doncs moltes de les fabriques barcelonines es van traslladar a poblets rurals de la perifèria com és el cas d’Olesa.

LA FÀBRICA DALMASES

La fàbrica Dalmases la va fundar el senyor Joan Dalmases Vadiella al 1912. Va néixer l’any 1848 aquí a Olesa de Montserrat.

Va tenir una vida amorosa molt moguda ja que es va casar tres cops i va tenir quatre fills. Ell era un ciutadà d’aquí d’Olesa i un dia el seu fill li va proposar muntar una empresa tèxtil, ja que en aquella època la roba es venia molt fàcilment. Va començar llogant un tram d’una nau situada darrere de la actual escola Povill. Allà van començar amb uns vuit o deu telers.

Com que el negoci era molt pròsper al 1925 van començar a construir una fàbrica situada al carrer Barcelona, la qual van anomenar la fàbrica vella. Aquesta, en el seu moment, va ser una de les fàbriques tèxtils més importants d’Olesa. Com a màxim va arribar a tenir 221 treballadors. Mes o menys una sola persona podia portar entre vuit i dotze telers, i n’hi havia entre 170 i 200. Però a diferencia d’altres fàbriques també importants com Cal Isard o Vila Pou, la Dalmases només fabricava llençols. El treballadors treballaven unes 60 hores a la setmana i com era habitual a la època els dissabtes també es treballava, mentre que a l’actualitat es fan unes 30 hores a la setmana. Alguns treballadors com els contramestres i els ajudants de contramestres també estaven obligats a venir els diumenges de 8 a 12 del matí perquè la teixidora no es parés, ja que a vegades es trencava un fil i llavors se n’havia de posar un de nou. I de passada també venien per si s’havia d’arreglar alguna cosa. La majoria de treballadors que hi havia a la fàbrica eren dones i, a diferencia d’altres fàbriques, no hi havia diferencia de sou entre homes i dones.

Al 1930 a l’edat de 80 anys Joan Dalmases es va retirar i va deixa l’empresa  a un grup de socis anomenat Joan Dalmases i companyia, del que al formaven part els seus fills i el seu nebot. Més tard es va transformar en societat anònima perquè d’aquesta manera pagarien menys impostos, i en ser anònimes podien tenir  mil accionistes.

A la fàbrica hi havia teixidores, ordidores, vitraires i rodeteres. Per fer el procés de creació de les teles  primer compraven el fil. Aquest arribava en troques i les rodeteres els pesaven a rodets. Després anaven al ordidor i es feia l’ordit. Tot el procés us els explicarem millor més endavant. Més modernament es van fer servir els cabdells. Amb aquests moltes màquines com els ordidors, els rodets o les rodeteres van desaparèixer, ja que no calia pesar-los als rodets.

Fins al 1950 el llençols que s’havien fet només eren en blanc, no es feien colors. Hi havia dos tipus de blanc: el curat i el blanquejat. El curat es teixia i planxava i el blanquejat s’havia de que passar per un blanqueig a Barcelona. En aquell temps era impensable fer els llençols en color, però fàbriques com la Dalmases van començar a fabricar-los. Primer van començar fent-los en rosa i en blau i a vegades també amb color salmó, groc i verd. Més endavant també van arribar els estampats. Per fer això havien de fer tantes passades pels telers com diferents colors volien posar a la roba. Hi havia equips dissenyant els diferents dibuixos  i colors. Tots els dissenys que es feien seguien la moda que implantaven les dues ciutats de la moda: Milà i París. Un dels dissenys que van fer que va ser molt comercialitzat on sortia un ram de flors. Aquest tenia sis colors diferents i va durar sis temporades. Es va vendre tant que altres empreses el van copiar.

Al 1989 va morir Joan Dalmases Montaner, un dels que van formar el grup de socis de Joan Dalmases i companyia i el director gerent. També va ser aquest any quan van deixar de  fabricar llençols amb tots els processos i es dona entrada a una multinacional portuguesa que compra la marca, no els edificis (Coelima S.A.). Aquesta era i és molt important, ja que té sucursals a molts països diferents. Per tant aquí a Olesa només hi havia les oficines i es feien els acabats, els estampats, i el mostrari, es a dir, els dibuixos i els colors dels llençols i després s’enviaven a la central de Coelima S.A. on les comercialitzaven. A més també van vendre les naus ja que pagaven molts impostos. La roba la fabricaven a Brasil, ja que era molt més econòmic que si la feien a Portugal.

Tot i que abans a Espanya hi havia 25 mil telers actualment ja no arribem ni als 3000. I un 90% de les industries tèxtils de Catalunya ja han desaparegut i a la resta d’Espanya ja no n’hi ha cap. I podem dir el mateix d’Olesa.

LES PÈSSIMES CONDICIONS DE VIDA.

La classe obrera es veié sotmesa a unes condicions de treball que feien molt difícil la seva supervivència. A l' inici de la industrialització els obrers treballaven 12, 14 i 16 hores diàries a canvi d'un sou que era fixat pel patró. Que com bé ens ha explicat la Lluïsa a l’entrevista, aquests salaris eren molt baixos i no donaven per fer àpats gaire abundants i  contenien poques proteïnes. 

Amb el que cobrava un obrer casat, afegint-hi el sou de la seva muller, una família treballadora amb dos fills només podia sobreviure de manera miserable. Molt sovint, la situació higiènicai l'intens ritme de treball que existia a les empreses tèxtils, provocaren malalties difícils de guarir.

L'Estat no va donar cap protecció a la classe treballadora, ni tampoc va establir cap tipus de reglamentació laboral. Per tant, els obrers no tenien cap mena d'assegurança i podien ser acomiadats sense cap compensació ni atur. Inicialment, l'Estat només intervenia quan la llei i l'ordre estaven amenaçats, en cas de vaga o conflicte al carrer. Les primeres lleis que es van ocupar de les condicions laborals van ser creades pel Parlament britànic el 1802 i van incidir especialment en la limitació de la jornada laboral dels nens, que es reduïa a 9 hores i s'imposava al patró l'obligació de donar-los instrucció del treball.

El treball infantil i el de les dones s'havia generalitzat pel fet que cobraven salaris molt més baixos que els homes. Els infants tenien poques oportunitats de rebre algun tipus d'educació, i més aviat s'esperava que treballessin. Els empresaris podien pagar a un nen menys que a un adult tot i que la seva productivitat era comparable; a més no hi havia cap necessitat que el treballador tingués experiència en l'ús d'una màquina industrial.

Les condicions d'habitatge i d'alimentació eren molt dolentes. Tenien un nivell de vida molt baix, i així els obrers industrials vivien ajuntats en nuclis suburbans amb unes pèssimes condicions d'habitatge: brutícia, contaminació, fum, i una manca generalitzada de serveis públics com: clavagueram aigua, neteja de carrers o sense espais oberts.

A Catalunya, els obrers s'alimentaven a base de pa, llegumsol i d'oliva i patates.

Per beure, aigua i vi, encara que l'aigua podia estar contaminada i era millor no consumir-ne, alhora que el bacallà i les arengades ressecaven la gola i induïa als treballadors a veure vi i aiguardent.

Però avui dia els treballadors tenen els seus drets i millors condicions laborals.

PROCÉS

Per produïr els teixits les fàbriques segueixen un determinat procés. Tot aquest procés comença amb el fil. Hi ha fàbriques que aquest ja el porten fet d’altres països ja que surt més econòmic, que venia en troques, i n’hi altres que el fabriquen a la mateixa fàbrica.

Maquina per fer el cordill que embolicaba els paquets.

Quan ja el tenim s’ha de passar dels rodets a les bobines amb unes màquines de bitlles, que són unes peces de fusta sobre les quals s’enrotlla la trama que s’ha de posar dins la llançadora. Aquest procediments es degut a que els telers necessiten que el fil estigui en aquest format per treballar-lo bé.

Més modernament es van fer servir els cabdells. Amb aquests moltes màquines com els urdidors, els rodets o les rodateres van desparéixer, ja que no calia pasar-los als rodets. Al blog hi ha dues imatges una del 1954 i una altre més moderna del 1964 on es veu el canvi de maquinària.

Màquina per passar el cordill de la bobina al rodet.

Maquina per enrotllar el fil en canitlles.

Un cop les bitlles estan preparades es porten als telers on es fabriquen els teixits.

Teler manual de fusta del 1820.

Teler mecànic del 1900.

Llançadora en el punt inicial per anar fent la tela.

 Hi havien teles que ja es portaven directament a la botiga però hi havia altres que abans de vendre-les es tenyien o es blanquejaven depenent de l’acabat que volguessin obtenir. Hi havia dos tipus de blanc: el curat i el blanquejat. En el curat la tela es teixia i es planxava. En canvi el blanquejat s’havia portar a Barcelona per fer un blanqueix especial. Més endavant van començar a tenyir les teles en color. Es va començar amb dos colors bàsics, el blau i el rosa, i poc a poc es van anar incloent més. Després van apareixer els estampats. Per fer això havien de fer tantes passades per els tel·lers com diferents colors hi volien posar al llençol per fer els estampats. 

MATERIAL:

ç

 Aspis i rodets per organitzar el fil. 

Maquina per enrotllar el fil en canitlles.

Llançadores.

Canador. S’utilitzava per mesurar els metres de la tela finalment.

Eines per arreglar el fil trencat.

Mesurador de la resistencia del fil.

Balança.

Dimarts 22/02/11

Avui, com que el nostre professor de treball de recerca no ha pogut venir a escola, totes les seves hores, es a dir, tres hores, les hem utilitzat per acabar el treball.

Durant la primera hora hem estat fent el treball escrit i hem anat a fer una entrevista. Com que l’home no ha vingut a la citació, hem quedat que la faríem a partir de les 5 de la tarda. De 3 a 4, hem seguit fen el treball i hem acabat l’escaleta que la hem d’entregar al professor.

Divendres 18/02/11

Avui ens hem quedat ha classe ja que el professor ens volia mirar com anàvem respecte el treball, i així aprofitar per mirar cançons per quan gravem a la radio el proper Dijous.