La industria textil a Olesa de Montserrat: 02/23/11

Per produïr els teixits les fàbriques segueixen un determinat procés. Tot aquest procés comença amb el fil. Hi ha fàbriques que aquest ja el porten fet d’altres països ja que surt més econòmic, que venia en troques, i n’hi altres que el fabriquen a la mateixa fàbrica.

Maquina per fer el cordill que embolicaba els paquets.

Quan ja el tenim s’ha de passar dels rodets a les bobines amb unes màquines de bitlles, que són unes peces de fusta sobre les quals s’enrotlla la trama que s’ha de posar dins la llançadora. Aquest procediments es degut a que els telers necessiten que el fil estigui en aquest format per treballar-lo bé.

Més modernament es van fer servir els cabdells. Amb aquests moltes màquines com els urdidors, els rodets o les rodateres van desparéixer, ja que no calia pasar-los als rodets. Al blog hi ha dues imatges una del 1954 i una altre més moderna del 1964 on es veu el canvi de maquinària.

Màquina per passar el cordill de la bobina al rodet.

Maquina per enrotllar el fil en canitlles.

Un cop les bitlles estan preparades es porten als telers on es fabriquen els teixits.

Teler manual de fusta del 1820.

Teler mecànic del 1900.

Llançadora en el punt inicial per anar fent la tela.

Hi havien teles que ja es portaven directament a la botiga però hi havia altres que abans de vendre-les es tenyien o es blanquejaven depenent de l’acabat que volguessin obtenir. Hi havia dos tipus de blanc: el curat i el blanquejat. En el curat la tela es teixia i es planxava. En canvi el blanquejat s’havia portar a Barcelona per fer un blanqueix especial. Més endavant van començar a tenyir les teles en color. Es va començar amb dos colors bàsics, el blau i el rosa, i poc a poc es van anar incloent més. Després van apareixer els estampats. Per fer això havien de fer tantes passades per els tel·lers com diferents colors hi volien posar al llençol per fer els estampats.

MATERIAL: