INICIS DE L’INDUSTRIA TÈXTIL A OLESA

A finals del segle XVIII comença la crisi de l’industria llanera tradicional ja que comencen a mecanitzar-se parts del procés d’elaboració. Aquest petit avenç va portar grans beneficis, ja que la producció era més rapida i no és necessitava tanta gent per fer una feina, d’aquesta manera els productes podien tenir un preu més baix i  adaptar-se millor a l’oferta i la demanda.

El poble i els empresaris al principi es van mostrar reacis a acceptar aquests nous avenços i seguien defensant l’artesania i una estructura empresarial de tipus familiar. Sobre tot el sector tèxtil ja que era el més potent aquí a Olesa i tenia una mentalitat molt conservadora. Durant el segle XIX l’artesania va anar desapareixent i donant lloc a la primera industrialització del Baix Llobregat nord. En la primera meitat del segle XIX es va fundar Vilapou que va ser la primera gran indústria tèxtil i va conseguir donar una petita empenta al sector, com totes les fàbriques que es van instalar en aquella època funcionava amb la força hidràulica, ja que el carbó tenia un preu molt elevat perquè venia d’Anglaterra. Més endevant al 1846 es va fundar la Colònia Sedó, molts olesans anaven a treballar allà tot i que no formava part del treme d’Olesa.

Olesa va ser un poble important en quant a la industrialització, però va trigar un temps en posar-se en marxa ja que no tenia una bona xarxa de comunicacions i havia quedat sempre molt aïllat de les poblacions veïnes, però la cosa va millorar arrel de que es fundés el Balneari de la Puda, això va portar a Olesa un gran nombre de visitants i es van fer carreteres per arribar-hi; a més l'any 1915, amb la inauguració del pont que uneix Olesa amb la carretera d'Esparreguera, va aconseguir sortir del seu aïllament. Y posteriorment es va fer el ferrocarril de Martorell i l’estació a Olesa.

Balneari de la Puda actualment (el balneari es va tancar i va ser avandonat)

Ferrocarril de Martorell en els seus inicis

Per una banda tenia el riu Llobregat que va permetre a les fàbriques aprofiatar l’energia hidràulica i a l’hora llençar les deixalles, en general totes les fàbriques de la època complien aquesta caracteística per posar un exemple que tots coneixem podríem parlar de la fàbrica de la Colònia Sedó. Tot i que més endavant la cercania al riu no va ser nescesaria ja que es va començar a fer servir l’electricitat.

 

mecanisme d'aprofitament d'aigua de la Colònia Sedó

Un altre factor positu en la industrialització és que Barcelona estitgués a prop d’Olesa ja que era un dels centres industrials i comercials més importants de Catalunya. A més hem de tenir en compte que Olesa no era com altres polbles que començaven de zero en la industria tèxtil ja que desde mitjans del segle XV disposava d’un gremi de paraires especialitzats en la producció de textits de llana que comercialitzava amb la ciutat capital.

fotografia on s'indica la proximitat de Barcelona

Per acabar un altre motiu per el qual Olesa i tots a tots els pobles rurals de la zona van ser industrialitzats és que a Barcelona els gremis tenien molta força economicosocial i els feien pagar molts impostos així doncs moltes de les fabriques barcelonines es van traslladar a poblets rurals de la perifèria com és el cas d’Olesa.