LA FÀBRICA DALMASES

La fàbrica Dalmases la va fundar el senyor Joan Dalmases Vadiella al 1912. Va néixer l’any 1848 aquí a Olesa de Montserrat.

Va tenir una vida amorosa molt moguda ja que es va casar tres cops i va tenir quatre fills. Ell era un ciutadà d’aquí d’Olesa i un dia el seu fill li va proposar muntar una empresa tèxtil, ja que en aquella època la roba es venia molt fàcilment. Va començar llogant un tram d’una nau situada darrere de la actual escola Povill. Allà van començar amb uns vuit o deu telers.

Com que el negoci era molt pròsper al 1925 van començar a construir una fàbrica situada al carrer Barcelona, la qual van anomenar la fàbrica vella. Aquesta, en el seu moment, va ser una de les fàbriques tèxtils més importants d’Olesa. Com a màxim va arribar a tenir 221 treballadors. Mes o menys una sola persona podia portar entre vuit i dotze telers, i n’hi havia entre 170 i 200. Però a diferencia d’altres fàbriques també importants com Cal Isard o Vila Pou, la Dalmases només fabricava llençols. El treballadors treballaven unes 60 hores a la setmana i com era habitual a la època els dissabtes també es treballava, mentre que a l’actualitat es fan unes 30 hores a la setmana. Alguns treballadors com els contramestres i els ajudants de contramestres també estaven obligats a venir els diumenges de 8 a 12 del matí perquè la teixidora no es parés, ja que a vegades es trencava un fil i llavors se n’havia de posar un de nou. I de passada també venien per si s’havia d’arreglar alguna cosa. La majoria de treballadors que hi havia a la fàbrica eren dones i, a diferencia d’altres fàbriques, no hi havia diferencia de sou entre homes i dones.

Al 1930 a l’edat de 80 anys Joan Dalmases es va retirar i va deixa l’empresa  a un grup de socis anomenat Joan Dalmases i companyia, del que al formaven part els seus fills i el seu nebot. Més tard es va transformar en societat anònima perquè d’aquesta manera pagarien menys impostos, i en ser anònimes podien tenir  mil accionistes.

A la fàbrica hi havia teixidores, ordidores, vitraires i rodeteres. Per fer el procés de creació de les teles  primer compraven el fil. Aquest arribava en troques i les rodeteres els pesaven a rodets. Després anaven al ordidor i es feia l’ordit. Tot el procés us els explicarem millor més endavant. Més modernament es van fer servir els cabdells. Amb aquests moltes màquines com els ordidors, els rodets o les rodeteres van desaparèixer, ja que no calia pesar-los als rodets.

Fins al 1950 el llençols que s’havien fet només eren en blanc, no es feien colors. Hi havia dos tipus de blanc: el curat i el blanquejat. El curat es teixia i planxava i el blanquejat s’havia de que passar per un blanqueig a Barcelona. En aquell temps era impensable fer els llençols en color, però fàbriques com la Dalmases van començar a fabricar-los. Primer van començar fent-los en rosa i en blau i a vegades també amb color salmó, groc i verd. Més endavant també van arribar els estampats. Per fer això havien de fer tantes passades pels telers com diferents colors volien posar a la roba. Hi havia equips dissenyant els diferents dibuixos  i colors. Tots els dissenys que es feien seguien la moda que implantaven les dues ciutats de la moda: Milà i París. Un dels dissenys que van fer que va ser molt comercialitzat on sortia un ram de flors. Aquest tenia sis colors diferents i va durar sis temporades. Es va vendre tant que altres empreses el van copiar.

Al 1989 va morir Joan Dalmases Montaner, un dels que van formar el grup de socis de Joan Dalmases i companyia i el director gerent. També va ser aquest any quan van deixar de  fabricar llençols amb tots els processos i es dona entrada a una multinacional portuguesa que compra la marca, no els edificis (Coelima S.A.). Aquesta era i és molt important, ja que té sucursals a molts països diferents. Per tant aquí a Olesa només hi havia les oficines i es feien els acabats, els estampats, i el mostrari, es a dir, els dibuixos i els colors dels llençols i després s’enviaven a la central de Coelima S.A. on les comercialitzaven. A més també van vendre les naus ja que pagaven molts impostos. La roba la fabricaven a Brasil, ja que era molt més econòmic que si la feien a Portugal.

Tot i que abans a Espanya hi havia 25 mil telers actualment ja no arribem ni als 3000. I un 90% de les industries tèxtils de Catalunya ja han desaparegut i a la resta d’Espanya ja no n’hi ha cap. I podem dir el mateix d’Olesa.