La classe obrera es veié sotmesa a unes condicions de treball que feien molt difícil la seva supervivència. A l' inici de la industrialització els obrers treballaven 12, 14 i 16 hores diàries a canvi d'un sou que era fixat pel patró. Que com bé ens ha explicat la Lluïsa a l’entrevista, aquests salaris eren molt baixos i no donaven per fer àpats gaire abundants i contenien poques proteïnes.
Amb el que cobrava un obrer casat, afegint-hi el sou de la seva muller, una família treballadora amb dos fills només podia sobreviure de manera miserable. Molt sovint, la situació higiènicai l'intens ritme de treball que existia a les empreses tèxtils, provocaren malalties difícils de guarir.
L'Estat no va donar cap protecció a la classe treballadora, ni tampoc va establir cap tipus de reglamentació laboral. Per tant, els obrers no tenien cap mena d'assegurança i podien ser acomiadats sense cap compensació ni atur. Inicialment, l'Estat només intervenia quan la llei i l'ordre estaven amenaçats, en cas de vaga o conflicte al carrer. Les primeres lleis que es van ocupar de les condicions laborals van ser creades pel Parlament britànic el 1802 i van incidir especialment en la limitació de la jornada laboral dels nens, que es reduïa a 9 hores i s'imposava al patró l'obligació de donar-los instrucció del treball.
El treball infantil i el de les dones s'havia generalitzat pel fet que cobraven salaris molt més baixos que els homes. Els infants tenien poques oportunitats de rebre algun tipus d'educació, i més aviat s'esperava que treballessin. Els empresaris podien pagar a un nen menys que a un adult tot i que la seva productivitat era comparable; a més no hi havia cap necessitat que el treballador tingués experiència en l'ús d'una màquina industrial.
Les condicions d'habitatge i d'alimentació eren molt dolentes. Tenien un nivell de vida molt baix, i així els obrers industrials vivien ajuntats en nuclis suburbans amb unes pèssimes condicions d'habitatge: brutícia, contaminació, fum, i una manca generalitzada de serveis públics com: clavagueram aigua, neteja de carrers o sense espais oberts.
A Catalunya, els obrers s'alimentaven a base de pa, llegumsol i d'oliva i patates.
Per beure, aigua i vi, encara que l'aigua podia estar contaminada i era millor no consumir-ne, alhora que el bacallà i les arengades ressecaven la gola i induïa als treballadors a veure vi i aiguardent.
Però avui dia els treballadors tenen els seus drets i millors condicions laborals.
